GROC

Unes mans anònimes, però molt eficaces, han omplert molts racons del nostre poble de llaços grocs: ponts, arbres i fanals, baranes de llocs públics, etc., són plens de senyals grocs que ens volen recordar alguna cosa.

No cal dir que gairebé tothom sap que aquest color i aquest emblema (un llaç) ens vol fer memòria d’una situació que vivim col·lectivament, d’una situació anòmala i fora del que estàvem acostumats. Ens volen recordar que hi ha persones que estan empresonades o han hagut de marxar a l’exili per les seves idees, per la valentia amb què les han defensades. En alguns casos són persones que es van presentar com a representants d’una part dels ciutadans, amb un programa que deia que farien determinades coses, que efectivament van fer. En altres casos, es tracta de persones que es van oferir per presidir entitats pacífiques, amb milers de socis, que ens han mobilitzat durant els darrers cinc anys, sempre de manera tranquil·la i en pau, sense cap mena de violència, per reivindicar algunes demandes col·lectives.

És cert que no tots pensem igual ni veiem de la mateixa manera les coses públiques. És cert que no tothom coincideix en quines haurien de ser les relacions entre el nostre país i l’Estat espanyol. Però també és cert que per defensar unes idees o unes altres, les persones no solen anar a la presó o no han de marxar del seu país en un estat democràtic. La situació que vivim no és la que voldríem.

Hi ha el perill que a costa d’acostumar-nos-hi, arribem a creure que aquests fets (empresonar per les teves idees, haver de fugir del teu país per pensar de manera diferent als que manen i fan les lleis) són “normals” i que “no s’hi pot fer res”. Que ens hi hauríem de resignar...

El groc present al nostre poble ens recorda, però, que això que ens passa no és normal; que hem de tenir present cada dia que aquests fets no els podem tolerar, que ens hi hem de rebel·lar: amb força, amb intel·ligència, de manera col·lectiva (però també individualment).

Per això hem d’agrair a les persones anònimes, humils, senzilles..., que fan la tasca de recordar-nos, amb un simple gest, que la dignitat d’un poble no es doblega fàcilment, que per molt que l’adversari ens vulgui humiliar, continuem tenint clars quins són els nostres drets i quin és el camí per assolir la llibertat.

Arribarà un dia que, quan mirem enrere, ens recordarem sempre d’aquests temps de dificultats, de quan començàvem a construir un nou estat, una nova república. I tindrem un pensament agraït, com ara, per les persones que ens omplen el poble d’aquest groc que ens fa memòria dels que han lluitat i han estat empresonats o han hagut de marxar. Però sobretot que ens recorda que cal no defallir i continuar lluitant per avançar i assolir les fites de llibertat que anhelem per a tothom.

Moltes gràcies, mans anònimes que ens ompliu el poble de Callús de llaços grocs!!!