COM TENIM L’ATUR A CALLÚS?

Ara fa dies que en aquest espai no parlem de l’atur, del nombre de persones del nostre poble que, oficialment, no tenen feina. N’hem parlat diverses vegades perquè és una dada que creiem que interessa tothom, ja que ens hi juguem moltes coses: la cohesió social, el funcionament com a comunitat, la solidaritat dels callussencs i callussenques... Volem arribar a un punt en què no calgui parlar-ne, perquè tothom tingui oportunitats de feina i no hàgim de patir per les persones o les famílies que no arriben a final de mes.

Ja sabem que tenir feina avui dia no soluciona tots els problemes, ja que hi ha feines molt precàries que poc ajuden a sostenir una persona o, encara menys, una família. Però la dignitat de tenir treball és un element important també per a l’autoestima, per sentir-se útil a la societat...

Doncs bé. La situació en aquests moments és la següent:

• Oficialment hi ha 91 persones aturades, 3 menys que el mes anterior i 11 menys que ara fa un any. Això representa un 10,38% de la població activa del nostre poble.
• A la comarca del Bages l’atur és un 12,13% del total en situació activa, de manera que Callús queda per dessota d’aquesta mitjana.
• La tendència, tant a la comarca com a Callús, és d’anar disminuint el nombre d’aturat, si bé molt lentament i amb oscil·lacions: hi ha mesos que puja una mica i d’altres en què el nombre d’aturats baixa, com aquest darrer mes de març.

Per tant, podem confirmar la impressió general: la situació millora lentament, hi ha més gent que té oportunitats de trobar feina i minva el percentatge de persones en atur.

Però és evident que això no vol dir que hàgim superat la crisi i que ja no calgui fer esforços –particulars, d’entitats o de l’administració- per superar la situació negativa de moltes persones i famílies, que tenen encara serioses dificultats per sortir-se’n.

Aquests esforços es poden traduir en moltes accions: ajudes particulars, donacions a entitats, activitat de Càritas i d’altres organitzacions, creació de llocs de treball per part de persones emprenedores i empresaris, també per part de les administracions públiques (Plans Locals d’ocupació, per exemple), etc. I també les persones han de preparar-se millor per accedir a llocs de treball mitjançant l’estudi i la formació continuada.

Només unint les accions i els esforços d’uns i altres: d’empresaris, treballadors, entitats solidàries, administracions i persones individuals podrem millorar com a societat en aquest punt, fins a assolir l’objectiu que tothom tingui una oportunitat de feina i pugui portar a terme el seu projecte de vida.

Fer una mirada enrere ens ajuda, en aquest cas, a veure com anem pujant el cim. Però sense oblidar que encara ens falta un bon tros per coronar aquesta muntanya.