PARAULES PRONUNCIADES EL DIA 3 D’OCTUBRE PER DAMIÀ BADIA I TEIXIDÓ EN LES CONCENTRACIONS DAVANT LES ESCOLES AGREDIDES PER LES FORCES DE SEGURETAT ESPANYOLES (POLICIA I GUÀRDIA CIVIL) EN LA VOTACIÓ DEL REFERÈNDUM DE L’1 D’OCTUBRE

Bon dia a tots,

Vinc de Callús, un dels pobles que, com molts altres, va ser atacat per les forces de l'estat aquest diumenge. Us explicaré el que vam viure amb paraules molt nostres: versos trets de la nostra sardana, "Caramelles a Callús".

Abans, però, m'agradaria agrair públicament el suport que hem rebut dels nostres pobles veïns, com Santpedor, Sant Joan, Manresa... També dels de Súria: els seus castellers, els Salats, aquest dimecres a les 9 del vespre davant de la nostra escola. I, evidentment, de totes les persones que ens vau enviar missatges d'ànims i de suport quan vau saber que havíem estat atacats. De tot cor, i de part dels callussencs, GRÀCIES.

Com la majoria de vosaltres, vem aplegar-nos a les 5:00 del matí davant del nostre col·legi electoral, IMPASSIBLES AL PAS DELS ANYS: hi érem els joves, els grans, els vells i els més petits. El nostre objectiu, EL NOSTRE DESIG, NO TENIA CONFINS, no tenia fronteres, i EN CADA PIT S'ARREBATAVA. Ens va sortir de dins. Volíem protegir el nostre col·legi electoral, el nostre dret a decidir. Però avui, a més tenim UNA FORÇA RENOVADA. Ens han donat aquesta força després que diumenge, ens VAN TRANSFORMAR EL NOSTRE ESPAI de pau. Van empènyer el nostre alcalde, el van tirar per terra, després de fer-nos plorar de por i de ràbia en un moment en què, a les 10:00 del matí, encara no sabíem com actuaria la Guàrdia Civil ni havíem tingut temps de preveure cap protecció ni estratègia. Callús sap, EL POBLE SAP LA MIRADA d'odi i repressió amb la qual l'estat espanyol ens va mirar a través d'aquells policies, i sabem que allà asseguts i resistint, estàvem defensant i cridant, EN UN TO MES JUST QUE MAI, que som gent pacífica. DE CADA GLOP DE SOL, diumenge EN SORTIEN VEUS ALADES que cridaven per la pau, per la democràcia, i per decidir, simplement amb paperetes i urnes, el nostre futur, un FUTUR AMB MOLTS AFANYS.

Però després del que ens van fer passar, de la por i la ràbia, us diré què ens ha quedat: ens hem adonat que estem units, fins i tot tant o més que quan, a Callús, cantem les caramelles. Avis, grans, joves, i nens – que van haver de veure els fets lamentables des de pocs metres de la càrrega–, estàvem junts I ELS NOSTRES CORS ES VAN ANAR ENLAIRANT, com si ho féssin AL COMPÀS de la nostra BALLESTA. Ara, TOT ENS SEMBLA MÉS CLAR, i demanem només democràcia.

Callús no oblida, i han ETERNITZAT el nostre desig de llibertat.

Visca Callús, visca el Bages, i visca Catalunya...  

Damià Badia i Teixidó