Hi havia un poble...

Divendres passat, dia 11 de desembre, va començar una nova etapa per al Vagó, un espai que tenim una mica oblidat, ja que s’hi ha fet poques coses darrerament.

Va tenir-hi lloc la presentació d’un llibre, Corriols, de la M. Carme Martín Egea, filla del nostre poble, on va passar la seva infantesa i bona part de la seva joventut. L’acte va ser tan emotiu com interessant des del punt de vista cultural, ja que el llibre i l’autora s’ho valen. I molt!

Va presentar l’autora Marisa Rodríguez, mestra de l’escola Joventut, que va fer una glossa tant de la M. Carme com del llibre excel·lent i amb molta subtilesa.

Corriols és un llibre especial: tant pel format com pel contingut. Fet de manera artesana, el llibre conté una sèrie de petits textos, de microrelats o de poemes breus, en què s’expressen pensaments concentrats i de profunditat. Cada un dels textos fa pensar una estona i evoca records o fets que el lector o lectora també ha viscut. Especialment interessant és la presentació que en fa la M. Carme Martín, perquè connecta amb tota una generació de callussencs: els que vam néixer entre la postguerra i els anys vuitanta. Però també els més grans i els més joves d’aquesta edat poden sentir-hi el batec del nostre poble.

Hem d’agrair com a callussencs que la M. Carme hagi sabut interpretar els sentiments que molts de nosaltres tenim cap a les coses, els carrers, els paisatges, les cases, les fàbriques, les persones..., del nostre poble.

Per això ens agradaria cloure aquest escrit setmanal amb un poema de la M. Carme Martín, que va llegir al final de l’acte i que descriu perfectament com veiem moltes persones aquest Callús d’avui i de sempre:

Poble

Hi havia un campanar

que no tocava quarts

però repetia les hores.

Hi havia un tren sense

passatgers que mai s’aturava

a l’estació del poble.

Hi havia un bosc de xemeneies,

de les fàbriques. Ponts

sobre el riu amb platja

on fer estiu amb la calor.

I uns horts de maduixes dolces

i un canal de granotes

raucadores i boscos de molsa.

Hi havia camins de ginesta,

florida d’estiu, i ametllers

als marges, florida d’hivern.

I un castell al turó,

i una ermita dins d’un bosc.

Hi havia un poble,

el meu, el de tots.

Desembre de 2015