Feina que ara no es veu, però que es notarà

Aquests dies de fred sembla que la natura i tot plegat estigui com mort. Però els nostres pagesos sabien que aquesta és una de les hores més importants de la natura, sobretot si es donen les condicions climatològiques que s’haurien de donar. Ara és l’hora del treball en silenci, en què la terra treballa d’amagat, sense que es vegi per enlloc la gran feinada que es fa. El resultat, el fruit el veurem d’aquí a un temps, més o menys depenent de cada arbre, de cada cereal, de cada planta...

Valgui la metàfora per dir que també amb les persones passa el mateix. Sembla que estiguem en una època de l’any en què no es fa res. I, tanmateix, s’està fent molta i bona feina.

Un parell d’exemples per il·lustrar-ho, però segur que n’hi ha molts més.

A l’escola i a l’institut, a la Universitat o a l’Escola Municipal de Música, els nostres infants i joves estan aprenent cada dia la lliçó que toca, fent els treballs o els exercicis que els mestres o els professors posen, portant a terme les activitats que els fan fer... Sens dubte aquesta feinada -de professors, però sobretot d’alumnes- donarà el seu fruit i en veurem els resultats tard o d’hora. Que quan aquests infants o joves siguin grans, no ens recordem de la gran feinada d’aquests moments, no treu ni un punt de raó al que estem assenyalant ara: que s’està fent molta i molt bona feina!

I un darrer exemple més peremptori: aquests dies s’estan assajant les Caramelles. Hi ha força gent. Però n’hi falta encara més. Els petits i els joves s’ho agafen amb bon aire, però voldríem veure-n’hi encara més i més... De totes maneres, els que van als assajos, petits i grans, hi van vencent la mandra que fa sortir cada divendres de casa i anar a assajar... Però, després, el dia de Pasqua tots alabarem els seus cants i farem elogis de la bona interpretació que fan dels nostres cants... Tanmateix, és ara quan es fa la feina..., que es veurà després.

Ànims a tots! I gràcies per l’esforç que hi poseu!!!