ENRIC CASASSES
5. Un aire
La nit és un privilegi teixit tot de seda i or i ara et jugues el teu sostre per tastar-ne la finor. I et lleva la pell, et guanya les boles, fa ballar les portes, tot perquè t'hi vegis. Llavors obren els llavis finestres de l'amor i sembla que s'ofeguin, que diguin per favor. La nit és déu vist de cara.
(Del llibre Calç. 1996)