El Racó de la Poesia: L'enxaneta d'Àngel Guimerà

 L’enxaneta

La plaça gran de la vila

és plena de gom a gom;

brandant el castell s’enfila,

i a l’entorn cridant s’apila,

per aguantar-lo, tothom.

-Amunt va! –I fent esqueneta

cap amunt hi pugen tots.

Ja sols hi manca l’enxaneta

que abraça a sa mare inquieta

estremint-la amb sos sanglots.

-Amunt fins al cel! –febrosa

la gent crida amenaçant;

i la mare tremolosa,

l’empeny, i mirà’l no gosa;

i el nen va pujant, pujant...

Ja és dalt; i el pobret somreia,

quan la torre cau d’arrel;

i encara l morir se’l veia

com, alçant els braços, deia:

-Sí, mare: amunt fins al cel!-

Àngel Guimerà