El nostre patrimoni industrial

Durant uns 150 anys la gran majoria de persones del nostre poble, especialment les dones, ha viscut del treball que feien a les fàbriques tèxtils situades a les colònies d’Antius, del Cortès, de Cal Cavaller, de la Fàbrica Nova, a més d’algunes situades més enllà del nostre terme, al Fusteret (Súria) o al Molinet (Sant Martí de Torruella). Si comptem els anys i el nombre de persones, sens dubte podem afirmar que les fàbriques de riu van ser la principal font de riquesa per al nostre poble. Entre les parets de les fàbriques s’hi va desenvolupar tot un gran esforç de les persones per aconseguir tenir la matèria primera, el fil, per al teixit i la roba de milers i potser milions de persones d’arreu del país i del món. No podem oblidar que moltes de les persones que hi van treballar ho van fer des dels 10 o 12 anys d’edat (algunes abans) i fins als 65 o 70... Tota una vida a la fàbrica!

Certament l’aigua va ser l’energia clau per a la producció d’aquesta riquesa. Però també cal tenir en compte el capital i l’esperit emprenedor dels empresaris que van organitzar aquestes fàbriques. Tanmateix, el principal factor de producció d’aquesta riquesa econòmica va ser sens dubte l’esforç, la feina, el treball de les dones i els homes de Callús.

És difícil, més enllà dels records personals i familiars, conservar el testimoni d’aquest esforç. Però sí que ens seria més fàcil mantenir i guardar el que en queda físicament: els edificis, les fàbriques, les màquines, els canals, les colònies... D’algunes fàbriques, ja no en queda gairebé res. El Fusteret, per exemple, és més un record que res més. Igualment del Molinet. Però de les 4 principals fàbriques de Callús, encara en queda dempeus l’edificació i en alguns casos part de la maquinària.

El patrimoni industrial ens mostra i ens recorda una part del nostre passat, de la història de les persones –treballadors, dones, empresaris- del nostre poble. Per això val la pena de conservar-lo.

Aquesta va ser la intenció del magnífic llibre Fàbriques de riu, que els ajuntaments de Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Navàs van publicar l’any 2014, amb un magnífic recull de dades i d’històries fet per Albert Fàbrega, Ramon Fons i Ester Llobet. Però un llibre, tot i ser important, no és suficient per conservar el patrimoni.

Cal fer alguna cosa més. Potser és hora de pensar a convertir també aquest patrimoni en un actiu per ser mostrat al món, per ser visitat i conegut per més persones. Val la pena de pensar-hi.