El Departament de TES i la Diputació de Barcelona presenten l’avanç del Pla director urbanístic de les Vies Blaves
- S’ordenaran 243 quilòmetres de recorreguts paral·lels als rius Llobregat, Anoia i Cardener, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb punts de serveis i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics
- Servirà com a eina de dinamització turística i com a marc urbanístic i territorial per descobrir i posar en valor el patrimoni natural, cultural i paisatgístic situat al llarg de les lleres dels tres rius
La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han presentat aquest dijous a Manresa l’avanç del Pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves. Aquest planejament permetrà crear 243 quilòmetres de camins per a vianants i mitjans no motoritzats al llarg dels rius Llobregat, Anoia i Cardener.
A la presentació han assistit representants de 18 ajuntaments situats al voltant de la futura Via Blava del Cardener. El passat dilluns, 5 de març, es va explicar el projecte a Berga, per als ajuntaments propers a la Via Blava del Llobregat, mentre que el divendres, 9 de març, s’informarà a Castellolí als municipis de l’àrea d’influència del riu Anoia.
Un projecte inèdit al sud d’Europa
Les Vies Blaves discorreran per una de les àrees més dinàmiques d’Europa. Aplega 58 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Cal tenir present, però, que un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per la dimensió del projecte, és una actuació inèdita al sud d’Europa.
La Diputació de Barcelona va decidir el 2015 engegar el projecte de les Vies Blaves i el Departament de TES és l’encarregat de la tramitació i coordinació del PDU. El Pla va més enllà de construir una nova eina de dinamització turística per a les institucions implicades. Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessible els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius. Així, el PDU incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió.
Igualment, el Pla contribuirà a obrir noves connexions i relacions de mobilitat entre els municipis dels tres rius i servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d’oci i salut, i per augmentar la conscienciació mediambiental. En conjunt, suposarà una inversió de 45 milions d’euros, a càrrec de la Diputació.
Elements estructuradors
El PDU distingeix tres elements que conformaran les Vies Blaves i proposa criteris d’ordenació per a cadascun. En primer lloc, la via, que es concep tant un camí físic, amb els requisits d’accessibilitat que això comporta, com un recorregut i un relat per l’evolució del paisatge i el patrimoni. Sempre que sigui possible, s’aprofitaran i condicionaran camins existents.
Les portes es corresponen amb els punts d’accés a la via i de concentració de serveis de mobilitat, seguretat i tècnics. Indicativament, l’avanç proposa un total de 35 portes d’accés a les Vies Blaves. Finalment, els nodes són els encreuaments de les Vies Blaves amb altres camins històrics, rutes turístiques o senders de Gran Recorregut.
El Pla estableix, per a cadascun d’aquests elements, una sèrie de criteris que en relació a aspectes com l’accessibilitat, el tipus de traçat, l’ordenació urbanística, i factors ambientals, paisatgístics i patrimonials. El document, en aquesta fase d’avanç, no defineix encara el traçat definitiu de la via ni el número i ubicació concreta de portes i nodes, sinó que en fa una proposta que s’haurà de treballar juntament amb els municipis situats al llarg de les Vies Blaves. Per a cadascun d’aquests components el Pla director estableix un seguit de criteris funcionals en relació als següents aspectes: el traçat, l’accés, l’accessibilitat, configuració i ordenació urbanística, atributs i factors ambientals, patrimonials i paisatgístics.
Tres branques de recorreguts
Les Vies Blaves s’estructuraran en tres branques:
Via Blava Llobregat: recorrerà 140,5 quilòmetres des de les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, fins a Martorell, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. Es proposen 16 portes. La Via Blava Llobregat suposarà una inversió de 22 milions d’euros.
Via Blava Cardener: en aquest cas, s’habilitaran 54,7 quilòmetres d’itineraris pel Bages, entrant a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inversió prevista és de 10 milions d’euros i s’indiquen 7 possibles portes d’accés.
Via Blava Anoia: seguirà el riu al llarg de 48 quilòmetres per l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Començarà a Jorba i s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell, amb un total de 12 possibles portes. Requerirà una inversió de 12 milions d’euros.
Redacció coordinada del projecte
El disseny de les Vies Blaves es du a terme mitjançant la tramitació d’un Pla director urbanístic (PDU), una figura de planejament supramunicipal amb un gran nivell de detall. Les aportacions que es recullin durant aquestes sessions de presentació al territori i de consulta als ajuntaments serviran per enriquir el document. Com tots els PDU, un cop hagi rebut l’aprovació inicial se sotmetrà a informació pública i a l’audiència dels ajuntaments, perquè tots els municipis i la ciutadania puguin fer les al·legacions que estimin oportunes.
L’aprovació definitiva del PDU de les Vies Blaves es preveu per al primer trimestre de 2019. Per tal de coordinar tots els treballs, s’ha posat en marxa una comissió de seguiment amb representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’equip redactor. La Diputació de Barcelona finança el cost de la redacció del PDU.
Finalment, s’ha endegat la redacció dels projectes executius de les tres branques de les Vies Blaves, per tal que avancin en paral·lel al PDU.
FONT: Diputació de Barcelona