El proper diumenge, dia 25 de novembre, serà el Dia contra la Violència de gènere, que per ser més exactes hauríem de dir-ne “Dia de la Violència dels homes contra les dones”, una xacra que fa massa temps que dura i que, justament per això, tenim a trobar “normal i natural”.
És cert que, com a país i globalment, hem avançat en la línia de la igualtat home-dona i en el respecte dels uns cap a les altres (i al revés). Però també és cert que encara hi ha molt per fer.
Les dades de què ara mateix disposem són ben esfereïdores: a l’Hospital Clínic s’han atès aquest any 2018 351 denúncies de violència contra les dones (i 7 de cada 10 ho han estat per violació), mentre que l’any 2005 van ser 170. Per tant, sembla que es tracta d’un fenomen que creix, en lloc de minvar, malgrat les campanyes que periòdicament fem per denunciar aquesta situació ignominiosa.
A Callús també ens arriba aquesta xacra i de tant en tant els serveis socials o la policia coneix casos en què la dona d’una casa, d’una família, ha estat objecte de violència per part de la seva parella. Vet aquí, doncs, que no és un fenomen que ens caigui lluny; o que només afecti un determinat grup social; no només les famílies de... També al costat de cosa poden “passar aquestes coses”. Val la pena de prendre consciència, a més, que es tracta de fets que poden afectar els joves i la gent gran; parelles de nivell socioeconòmic alta o baix; persones d’aquí o de fora.
Tenim al nostre abast moltes maneres de combatre aquesta desgràcia: prenent-ne consciència, en primer lloc; participant en els actes de denúncia col·lectius; denunciant, si és el cas, situacions que coneguem... Al nostre poble, per exemple, el Col·lectiu de Dones ha organitzat diversos actes, que trobarem en programes i al web de l’ajuntament, per recordar-nos la situació en què es troben moltes dones.
Rebel·lem-nos com a persones per aquesta situació d’atemptat a la dignitat de les dones, però que tots, homes i dones, podem fer nostra, ja que a tots ens afecta.