8 de març: dia de la dona treballadora

Algunes persones ens demanen de vegades si encara cal dedicar un dia a recordar els drets de les dones en tots els àmbits: en el laboral i en la resta.

I la veritat, hi ha encara tanta feina per fer, que segurament necessitarem molts i molts anys fins a assolir la plena igualtat entre homes i dones. Més i tot: sembla que en lloc d’anar endavant, en aquest tema anem endarrere. Només cal recordar les declaracions d’un diputat polonès al Parlament europeu argumentant per què creia que les dones eren inferiors. O les opinions i fets provats de l’actual president dels Estats Units, Donald Trump.

Però a casa nostra mateix, el fet que les dones, de mitjana, cobrin un 25% menys en les feines que els seus homòlegs masculins també és ben simptomàtic de com som de lluny d’una situació d’igualtat.

Per tant, el dia 8 de març ens hem de tornar a recordar tots plegats que caldrà lluitar en la legislació i, sobretot, en la pràctica per aconseguir que els drets de les dones siguin reconeguts i aplicats de manera positiva en les tasques quotidianes.

D’altra banda, hi ha també molt per fer en la igualtat de feines a casa. No pot ser que les dones hagin de fer doble jornada: a la feina i a casa. Sembla evident que les feines en aquest darrer àmbit han de ser, com a mínim, compartides, ja que no hi ha cap excusa per no fer-ho i és el més just.

Tot això i més és el que ens recorda el dia 8 de març, el dia de la dona treballadora. Cal fer memòria dels fets que van esdevenir aquest dia (lluita d’unes dones treballadores per la millora salarial i resposta brutal dels empresaris). Però sobretot cal recollir el testimoni de les raons de la lluita d’aquelles dones i de tantes altres per fer que siguin reconeguts els drets de les dones en tots els àmbits: el laboral, el familiar, el social... De manera especial, hem de treballar aquests drets en el camp de l’educació, perquè és aquí (a la família i a l’escola) on es planta la llavor de la igualtat entre homes i dones, entre totes les persones.

Hem d’aspirar que, en lloc d’un dia, els drets de les dones siguin reconeguts tot l’any. Aleshores potser sí que podrem deixar de celebrar el dia 8 de març.

Però mentrestant tenim molta feina per fer!