El Racó de la Poesia: Com un mirall de Carles Duarte

Diumenge, 22 de desembre de 2019 a les 00:00

Al cor dels dies el cel es fa silenci,
com un mirall, com un mirall.
S’adorm el temps perquè l’instant perduri
com un mirall, com un mirall.

                               I

S’obren de bat a bat les hores de l’hivern,
s ’escampen blaus incandescents i nítids.
Reprèn la vida el seu camí de terra,
s’ajeu als camps una llum de cristall.

En un paisatge fràgil i fecund,
de vida arraulida que s’eixampla,
una porta que ens duu dins de nosaltres.
Hi ha una serena lentitud en aquest vespre,
s’adorm el temps perquè l’instant perduri
i l’aire es torna un commogut silenci.

                               II

Ones llunyanes que allarguen els seus dits de sal
cap a la sorra on desen, com nàufrags, les petjades
de cada barca on s’ha aturat el gest,
de cada riba on ha cercat repòs el seu impuls;
passos que s’encreuen,
esguards on hem trobat recer.

Qui som? Qui érem?
Sentim la mà dels anys com va esculpint-nos,
la fruita als llavis i els ponents de coure.
Fem inventari de joies i d’absències,
cerquem assedegats rostres perduts,
anem reconstruint-nos en silenci.

Mirant enrere veus fragments de tu,
l’antiga memòria que salves dels anys.
Records perdurables,
tardes conquerides
i albades enceses. 
A les mans duus
el ressò d’altres mans.

                              III

L’alè sense fi de l’univers,
el trajecte incansable dels astres
reposen dins teu.

Del sostre encès
d’aquesta nit d’argent
al tacte blau,
al vent benigne
dels ulls que estimes.

Dies guanyats, dies vençuts,
seran de nou dins nostre,
llavors del somni, com la claror
de l’aire que ens encén el rostre.

Sentim al cor el tacte del misteri,
s’esborren les hores desolades
amaina el vent dels dies,
tornem a ser de foc.

Cullen les mans tendreses,
tanquem ferides,
vivim enllà del temps.

                         IV

Tremola l’aire.

Valls i muntanyes,
cel vellutat,
espai reclòs.

Arreu del bosc,
els arbres nus,
venes de fusta,
penombra fèrtil,
ombres daurades.

Batecs dins l’aire,
paisatge íntim.

Mar de pissarra,
cel de raïm,
cor de mirades,
rutes d’estrelles
fem una casa
des dels records.
                         __

La transparència ardent d’aquesta nit,
l’harmonia precisa dels estels.
Deixem enrere les ombres i els enyors,
ens vestim d’anhels de primaveres.

Cada any creix un retall de somni
per retrobar-hi els noms de l'esperança.
El viatge prossegueix,
la vida ressorgint-se davant nostre.

I cercarem el centre de nosaltres,
on el que som retroba el seu destí,
on existir s’assembla a plenitud.

Tanca de nou la Terra el seu viatge solar
i el fred, la llum, la joia impregnen el Nadal.
Nus dins la nit, sentim el món renéixer.
Reescrivim horitzons.
Recomencem.

Darrera actualització: 23.12.2019 | 12:56